Elena Terradas - Pacient Bypass Gàstric - (Barcelonautes 25TV)

Entrevista  Elena Terrada paciente de 20 años, que se sometió, hace dos, a un bypass gástrico. Llegó a pesar 130 kg. Ahora pesa 68. Explica como le ha mejorado la vida después de la intervención, consiguiendo llevar la vida normal de una persona de su edad.


Presentadora:  Als BARCELONAUTES volem presentar-vos la història de l’Elena Terrada. Tota la seva vida ha estat un calvari per culpa del sobrepès. Va provar tot  tipus de dietes fins que ara amb 20 anys i després d’una intervenció de reducció d’estómac pot fer una vida totalment normal. Per a ella això és un somni fet realitat.

Alicia G. Escribano (Periodista): Aquí estem amb l’Elena, la protagonista d’aquesta notícia. Elena, felicitats! Jo m’imagino que no t’ho esperaves, el poder veure... per exemple, ara estem veient unes fotografies d’abans de la intervenció i després. Com t’ha canviat la vida?

Elena: Totalment, totalment. O sigui, et canvia la vida el cent per cent. Ara torno a tenir una vida normal com la que te una nena de 20 anys.

 Alicia G. Escribano (Periodista): Sempre havies estat una nena grassoneta?

Elena: Sí. Però no tant, fins el punt aquest extrem d’haver-me d’operar.

Alicia G. Escribano (Periodista): Quan vas veure tu que el teu pes ja no era el simplement d’una nena grassoneta? Que començava a ser un problema de salut, també?

Elena: Uns mesos abans de l’operació vaig dir: és que ja no pot ser, no pot ser. Vull fer la meva vida normal com una nena normal, i si segueixo així, no puc.

Alicia G. Escribano (Periodista): Quants anys tenies?

Elena: Quan em vaig operar, tenia 18 anys. Quan va començar tot va ser al 15 anys, que em vaig començar a engreixar i engreixar per ansietat i als 18 anys vaig dir: prou.

Alicia G. Escribano (Periodista): M’imagino que abans d’entrar a un quiròfan, la família, els pares, et van posar, evidentment,  a dieta, vas anar a diferents metges.

Elena:  Sí, sí. He fet tot tipus de dietes, acupuntura, gimnàs... be començava tot tipus de dietes i no acabava cap... com que  veia que tampoc m’aprimava el que jo volia, vaig dir: quina tonteria, deixa-ho estar. No feia cas quasi de ningú.

 Alicia G. Escribano (Periodista): I al final m’imagino que la família va dir: va anem a veure un metge que de veritat pugui fer una bona intervenció, en aquest cas de reducció d’estómac. Com va ser tot? M’imagino que ràpid, no?

Elena: Sí va ser molt ràpid. La meva mare un dia em va veure al sofà i no em podia  cordar unes sabates. Doncs així va buscar per Internet i varen trobar al Dr. Joan Pujol , i varen veure la  solució. Varen mirar molts metges, però varen veure la solució en el Doctor, i varem anar ràpidament, per què necessitàvem una solució.

Alicia G. Escribano (Periodista): I va anar tot ràpid? Va anar be?

Elena: Sí, va anar tot molt ràpid. Em van operar un dimecres, el divendres ja caminava, el diumenge me n’anava cap a casa i a les tres setmanes ja estava treballant.

Alicia G. Escribano (Periodista): Per tant una recuperació ràpida i després ha vingut tot un procés de pèrdua de pes?

Elena: Sí, un procés que començaves amb batuts, amb menjar súper poc. No tenies gens de gana i be, de mica en mica, vas menjant poquet, poquet, poquet,  fins que pots arribar al punt d’ara, un any després, a menjar de tot i sense treure res, normal, normal.

Alicia G. Escribano (Periodista):  El canvi és espectacular. Jo m’imagino que també estàs contenta, per què clar, una noia jove,  que tens ganes de sortir, que tens ganes... com quan surts...  tens ganes d’anar a ballar, amb amics; tens ganes també de poder lluir, d’estar guapa... Es clar, per a tu el canvi és enorme.

 Elena: És enorme. De sortir amb xandall i bambes que quasi no et deixaven entrar a les discoteques, a poder-te posar talons, vestir normal. Veure a les teves amigues i dir, es que vaig igual que elles, quan abans anaves amb pantalons i amb bambes que no et podies posar ni uns simples tacons. O sigui... és impressionant. Et sents súper be.

Alicia G. Escribano (Periodista): Estàs feliç?

Elena: Molt, molt. Et sents igual que la resta de la gent, per que abans et miraven malament. Sorties i... clar... fixa’t amb una persona grassa i amb xandall... evidentment... i ara et miren com miren a les demés persones.

Alicia G. Escribano (Periodista):  Estàs feliç i jo que me n’alegro. Estàs molt guapa!

Elena: Gràcies.

Alicia G. Escribano (Periodista): Estem amb el Dr. Pujol. Ell és doctor especialista en la Cirurgia de l’Obesitat, que està donant tants bons resultats i que està canviant la vida a tantíssima gent que, be, que se’ls obren les portes a una vida diferent.

Dr. Joan Pujol: Be,  a veure, sí. És una feina que ens agrada realment. I quan veus resultats tant espectaculars com els de l’Elena, pues ... un s’omple de goig.

 Alicia G. Escribano (Periodista): És una cirurgia a la que, cada vegada, s’està apuntant més gent. Que està avançant moltíssim amb poc temps pel que fa a les tècniques, oi?

 Dr. Joan Pujol: Sí, jo penso que avui en dia podem oferir tècniques mínimament invasives per a tota aquella gent que, d’alguna manera, te un problema d’obesitat, un problema seriós d’obesitat. Que ha intentat fer dietes... L’Elena, per exemple, és un cas  molt significatiu: és una noia jove, molt maca, amb tota la vida per davant i que tenia un problema de sobrepès important i que havia anat  a endocrinòlegs, a  dietistes, a psicòlegs, inclús li havia comportat problemes de depressions, etc.;  de manera que ens va venir a veure una mica desesperada .   I, pues per a tota aquesta gent, que desgraciadament cada vegada es troba més, avui en dia els hi podem oferir tècniques... be... adients a cada ú: reducció d’estómac a traves de  petites incisions, mínimament invasives, molt segures i amb un resultats excel·lents.

 Alicia G. Escribano (Periodista): Qualsevol persona és indicada per a entrar a quiròfan i posar-se en mans de vosaltres? De tu i del teu equip?

Dr. Joan Pujol: Jo penso que, d’entrada... clar, estem parlant d’una feina que és  cirurgia, encara que sigui una cirurgia moderna, una cirurgia poc agressiva, una cirurgia d’ingressos molt curts, de dos dies... però no deixa de ser cirurgia. És una feina seria. Llavors el primer missatge és que la gent vagi a equips amb experiència. Si és així, avui en dia la seguretat és màxima i llavors és l’equip metge, juntament amb el pacient, que decideixi pues aquesta persona està indicada per a fer aquest tipus de tractament, i si no, pues hi ha d’altres alternatives.

Alicia G. Escribano (Periodista): El cas és que els resultats comencen a notar-se quan? Enseguida? Han de passar uns mesos per començar a fer vida normal altre vegada? Aixó sí, m’imagino que amb uns petits canvis a nivell d’alimentació?.

Dr. Joan Pujol: Quan a una persona se li redueix l’estómac, l’únic que notarà ella és que a partir de llavors, quan comenci a menjar podrà menjar de tot. Primer hi ha una fase d’adaptació, evidentment, que són les primeres setmanes; el que notarà és que podrà menjar de tot, el que passa és que ja no tindrà aquesta ansietat per a menjar i a més amb molt poca quantitat d’aliment ja estarà plena. De manera que clar, canviarà la seva conducta i el cos la seguirà o el seguirà. Veurà que el primer mes pot perdre ja quinze, vint quilos; el segon, altres deu o quinze quilos; i progressivament, al llarg dels primers mesos...    durant els sis primers mesos perdrà pràcticament  la major part del pes que li sobra.

Alicia G. Escribano (Periodista): Deu ni do. Per tant, els resultats en mig any són més que evidents.

Dr. Joan Pujol: Sí, la veritat és que sí. Torno a repetir, és molt maco. Jo sempre penso que nosaltres a la Clínica Tres Torres, però a qualsevol altre Centre, que faci aquest tipus de tractament, no som una persona,  som tot un equip que, juntament amb el pacient, tots juguem contra la malaltia que és l’obesitat.

 Alicia G. Escribano (Periodista): És un nou exemple el que presentem avui als amics Barcelonautes però vaja, ja n’hi ha moltes persones que han passat per les vostres mans i que han notat aquest canvi. Han millorat la seva vida, la seva salut, el seu estat d’ànim, la seva autoestima. Tot en general millora arran de passar per aquesta intervenció que, no sempre, i en tots casos, m’imagino doctor,  serà necessari; que alguna vegada  li han de dir a algú, escolti no cal passar per quiròfan, simplement vostè ha de fer una dieta ben feta.

Dr. Joan Pujol: Es que jo penso que cada persona ha de tenir el seu tractament. No és el mateix quan parlem d’un sobrepès de dos,  tres quilos que quan parlem d’una obesitat de vint o trenta quilos de més. Llavors un equip especialitzat amb això, ha de tenir varius especialistes, endocrins, dietistes, varius tractaments per a poder oferir a cada una de les persones.

 Alicia G. Escribano (Periodista): Pues doctor, de nou, felicitats. Moltíssimes gràcies.

Dr. Joan Pujol: De res, a vosaltres.